Guia
Un seguici no és una cercavila, i un correfoc no és una desfilada. Si acabes d’arribar al poble, aquí tens què és cada cosa i com s’hi participa.
Aquestes explicacions les hem escrit nosaltres per situar-te; no surten del programa oficial. Els horaris i els llocs, sí.
És la desfilada solemne que obre la festa: hi surten totes les colles de cultura popular del poble, una darrere l’altra i en un ordre fixat. No és una cercavila i no s’hi camina pel mig: es mira des de la vorera i es deixa passar. Acaba a la plaça Major amb els balls de lluïment, que és quan cada colla fa la seva.
Veure al programaDiables amb carretilles de foc recorren els carrers mentre els tabalers marquen el ritme. Es pot córrer sota el foc, però amb roba de cotó, calçat tancat i el cos ben tapat: mai fibra sintètica ni xancletes. Salta sempre endavant i no et fiquis entre els tabalers i les bosses de carretilles. Hi ha un correfoc infantil i juvenil abans, on els adults no hi poden participar.
Veure al programaTorres humanes. La colla de casa són els Capgirats, i per Festa Major conviden dues colles més. La pinya de baix, la que sembla una multitud desordenada, és el que sosté tot l’edifici: si hi ets a prop, no la travessis ni facis fotos des de dins. El castell no és complet fins que l’enxaneta fa l’aleta a dalt i tothom baixa sencer.
Veure al programaFigures de tres o quatre metres que una sola persona porta a dins i fa ballar. La plantada és quan els deixen drets a la plaça perquè te’ls miris de prop abans de sortir; és el millor moment per fer-hi fotos. Els capgrossos són els caps grossos que corren entre la canalla.
Veure al programaLa nit de la festa, al Pla de la Bruguera. Les barraques les munten i les porten els col·lectius i les colles del poble, no una empresa: la barra és seva i els beneficis van a les entitats. Quatre nits de concerts fins a les cinc. Hi ha Punt Lila fix i itinerant tots els dies.
Cada any n’hi ha un de nou, amb els colors de Castellar, i es reparteix gratis al punt d’informació de la plaça d’El Mirador fins que s’acaba. Es porta al coll o lligat al cap: al correfoc, de cotó i al cap, que a més et protegeix.
Es ballen en rotllana, agafats de la mà, i qualsevol pot entrar-hi: es demana permís aixecant les mans de dos que ja ballen i t’hi fan lloc. El truc és comptar els passos; si no en saps, entra en una rotllana de gent gran i deixa’t portar. La cobla és l’orquestra de vent que hi toca.
Veure al programaCançons de mariners que van anar i tornar de Cuba. Es canten assegut, amb un got de rom cremat a la mà: rom, sucre, llimona i cafè, cremats en una cassola fins que fa flama. No cal saber-se la lletra, però el tercer got sol ajudar-hi.
Veure al programaBaixada de vehicles impossibles construïts a mà, sense motor, que sovint no arriben sencers al final. Es mira des de darrere les tanques i no s’envaeix el recorregut. La gràcia és mig la baixada i mig el disseny del trasto.
Veure al programaSis bitlles de fusta i tres bitllots que es llancen rodolant per terra, no per l’aire. Es juga en terra batuda i no cal ser jove ni fort: és un joc de punteria i de calma. Al poble hi ha club propi, el Club Bitlles Colobrers.
Veure al programaUna ruta amb parada a diversos locals, tots junts i a la mateixa hora. El Correbars el fan els comerciants pels bars del poble; el Correlokals el fan els joves de Vilabarrakes i acaba a les barraques. Es va caminant i es beu poc a cada parada, que si no la ruta s’acaba abans d’hora.
Veure al programaTanca la Festa Major el dilluns a la nit, a la zona esportiva del Pla de la Bruguera. És el moment en què el poble sencer mira cap amunt alhora, i quan s’apaga l’últim tro s’ha acabat la festa fins l’any que ve.
Veure al programa